Les dades que sovint exposa Càritas permeten fer una radiografia detallada de la pobresa a Andorra i de les famílies que estan en un grau de precarietat preocupant. A Andorra sempre ha costat parlar de pobresa, i fins i tot quan l’ONG de l’Església va començar a fer públics els seus informes, alguns sectors polítics ho van rebre amb disgust per por que es possés en entredit la situació econòmica del país i la feina dels serveis socials de les administracions.
Però la realitat sempre s’acaba imposant i no es pot amagar, i aquesta és tan trista que obliga a admetre la pobresa a Andorra. Les famílies ja no marxen als seus països d’origen alliberant el Principat d’aquest mal, i ara passen a engrossir les estadístiques de pobresa i a demanar ajudes  per intentar subsistir.
El servei de Càritas parroquial de Sant Julià de Lòria va atendre una cinquantena de famílies aproximadament durant l’any passat. Així ho va confirmar ahir el seu president, Jordi González, durant la presentació dels resultats de la darrera campanya de Nadal de recollida d’aliments i el nou web, que s’ha convertit en la primera pàgina on line de Càritas parroquial del país.
La tan repetida millora de l’economia no ha arribat a les capes més desafavorides, i això obliga a una reflexió sobre si s’han fet les polítiques adequades per a aquest sector de la població que també existeix.
El mossèn de la parròquia, Pepe Chisvert, va subratllar que s’ha detectat una disminució de les situacions de pobresa que es defineixen com a cròniques, i que es constata que sembla que a poc a poc les famílies comencen a respirar. Aquest matís no és suficient perquè l’objectiu per a un país com Andorra és que tothom disposi de recursos per viure dignament. Ara no es dóna aquesta circumstància.