Resulta curiós que la ubicació de l’heliport nacional sigui un dels temes que aixeca més debat, com si Andorra no tingués altres problemes més importants a resoldre. Ahir s’hi van referir el cap de Govern, Toni Martí, i la consellera socialdemòcrata del Comú d’Escaldes, Celia Vendrell.
El primer va insistir en què la infraestructura és una necessitat que el seu Govern valora de forma prioritària i per això es continuaran buscant terrenys, bé siguin del mateix Govern, d’altres administracions o de privats. L’ombra del Patapou es llarga i trobar un emplaçament cèntric es pot descartar, doncs qualsevol mobilització ciutadana –per petita que sigui– farà tremolar els responsables polítics. Vendrell s’hi apunta a aquesta línia, ja que des del PS s’afirma que si l’heliport a Engolasters pot causar molèsties ni que sigui a un sol veí d’Escaldes, el posicionament serà contrari.
La persistència en què sigui cèntric és un obstacle. Andorra és un país petit i qualsevol indret hauria de ser considerat cèntric, i per tant no és necessari que estigui a tocar de les avingudes més comercials. La Borda Vidal a tocar la frontera del Riu Runer va ser un lloc assenyalat com a idoni, però està descartat en considerar que està massa lluny del centre ¿Què és massa lluny a Andorra?
El veritable debat però, el tema de fons, és si un heliport és necessari.  No s’ha fet cap estudi que faci una aproximació sobre l’utilització  d’helicòpters per fer viatges a Barcelona. Tampoc se sap quin perfil de passatgers es pot sentir atret per un trajecte que no serà econòmic, i per tant els vols en helicòpter quedaran acotats per a persones d’alt poder adquisitiu. Serà suficient per assegurar-ne la viabilitat?
Sembla que tothom s’entesta en demanar un heliport però ningú aporta raons de pes que demostrin que és necessari.