Ahir vam tornar a viure un d’aquells moments en què sentir-se andorrà és un orgull. Lluís Marín ho va tornar a fer, i en una Copa del Món, encara que hagin passat ja quatre anys des d’aquella de Valmalenco on va ser tercer, va pujar al podi per segona vegada en la seva carrera esportiva, i novament amb una tercera posició. 
 

No és una competició qualsevol, perquè l’snowboardercross és una modalitat de gran tensió que obliga a disputar-la al límit, a grans velocitats i jugant-s’ho tot en el cos a cos. I, a més, Marín acudia a la cita alemanya de Feldberg mig lesionat, amb un problema a l’espatlla que ara espera poder acabar de solucionar abans no arribi la següent cita amb la Copa del Món on ara s’ha situat cinquè de la general quan dies abans era lluny.
 

En un país com el nostre on els esports de neu són la base, veure un andorrà en un podi d’una Copa del Món amb la neu de fons és una satisfacció molt gran, i veure com ahir les xarxes socials bullien de felicitacions envers Marín i com avui reaccionarà el públic lector, és un moment per guardar, perquè coses com aquestes són les que justifiquen un sentit de país, una sentit d’Estat gairebé, i per això la importància de les subvencions esportives que cada any atorga el Govern.
 

Precisament no és Marín un esportista que pateixi de baixes ajudes, però aquestes li arriben gràcies als seus bons resultats cada temporada. Els criteris del Govern van per aquí, així que els esportistes el que han de fer és seguir treballant, seguir lluitant pel seu somni pensant que amb esforç arriben els resultats i amb aquests arriben les ajudes.
 

Marín torna a posar el nom d’Andorra en el món de l’esport internacional, i això és un motiu d’alegria, però també ens ha de fer reflexionar sobre la importància de mantenir el suport als nostres esportistes.