Es poc seriós que un país com Andorra no sàpiga quanta gent hi viu. El Servei d’Estadística donava a conèixer ahir les dades de població, i ho feia amb unes xifres estimatives (que se suposen s’aproximen a la realitat) i les registrades (que són les oficials i que paradoxalment són les més errònies).
El sistema està viciat, i després de tants anys en què no s’ha fet res es pot concloure que la voluntat per reparar aquesta anomalia és nul·la. Els comuns han mostrat en diferents ocasions la seva predisposició a actualitzar el cens, però poc s’hi ha avançat. Les xifres són prou il·lustratives: a Andorra hi viuen 78.000 persones  si es fa cas al cens oficial, mentre que la població queda en aproximadament 72.000 segons el recompte estimatiu. Estadística destaca que el percentatge de diferència entre la població registrada i l’estimada se situa en el 8,8%. Per a l’any 2014 aquesta diferència era del 9%, mentre que al 2010 es va produir la màxima diferència entre els dos càlculs, concretament  del 20,9%. A Andorra la Vella i a Encamp és on hi ha més diferència de percentatge i on, per tant, la població real està més sobreestimada.
El fet que una porció de les transferències estiguin vinculades a la població de cada parròquia no ajuda a reduir el nombre d’habitants pel perjudici que representa rebre menys diners de les arques de l’Estat. El cens de població és una eina imprescindible. Una eina que a Andorra és inexistent perquè a hores d’ara no se sap amb exactitud ni la població real del país. Normalment els països l’actualitzen cada deu anys. És com una gran fotografia de la població. A través d’ella podem saber quants som, què tenim i què necessitem, i es poden projectar les polítiques socials, ensenyament, infraestructures, o calcular el PIB per càpita del país. Si la base està equivocada, les previsions no són fiables.