Del ministre portaveu, Jordi Cinca, s’ha de destacar l’atenció que dispensa als periodistes i la seva predisposició a donar resposta a les preguntes, encara que a vegades, de manera molt professional, contesti amb divagacions. 
 

No sabem si per les dimensions del tema, però Cinca no va estar especialment fi dimecres quan es va referir a la situació de Vall Banc. Les seves manifestacions han provocat incertesa i més desorientació, i és de suposar que el ministre ha de mesurar molt les seves paraules perquè segons quines declaracions podrien ser interpretades amb cert alarmisme i podrien originar més desorientació en un assumpte molt delicat, on està en joc la imatge del sector financer i el mateix govern de Toni Martí.
 

En aquests moments les vuit entitats interessades en la compra de Vall Banc estan analitzant les dades de l’entitat fruit de l’informe elaborat per PricewaterhouseCoopers, i  l’AREB està a l’espera que aquestes puguin fer una oferta en ferm. L’opció més interessant és que el banc pont acabi en mans d’una entitat estrangera, de manera que es garanteixi el dipòsits i els llocs de treball. Tanmateix, aquesta possibilitat no és fàcil, com ho demostren les dificultats que té Vall Banc per aconseguir línies de corresponsals per treballar a l’estranger. 
 

El problema radica en la desconfiança que hi ha fora d’Andorra. I aquesta mateixa desconfiança és un impediment important per a la venda. Cinca va tornar a repetir ahir amb molta subtilesa que no es descarta la liquidació, que és la pitjor de les opcions.
 

La compra per part d’una entitat del país seria la tercera alternativa, no la més desitjada, però tampoc la pitjor. Hi ha tanta incertesa que no s’ha fixat una data límit per presentar les ofertes de compra. I els grups parlamentaris prefereixen no opinar. Són signes poc confortants.