Ningú discutirà que s’ha parat la sagnia de pèrdua de llocs de treball, i fins i tot que el mercat laboral ha iniciat una tendència positiva. El que passa és que la crisi ha espantat molt, i el nivell d’ambició ha quedat a zero a l’hora d’esperar un creixement més exigent que l’actual, que s’ha de qualificar de molt minse o fins i tot de quasi pla. El preu que han pagat empresaris i treballadors és molt elevat.

Segons les dades facilitades ahir pel Govern, la xifra global d’assalariats registrada al mes d’octubre passat ha estat un 1% superior a la del mateix mes de l’any anterior, situant-se en 34.327 persones. També els indicadors relacionats amb les persones que es registren com aturades o les que busquen una millora en el treball han disminuït, mentre que augmenta el nombre d’ofertes de treball.

La interpretació global de les dades d’Estadística no pot ser negativa, però tampoc s’ha de caure en l'error de l’eufòria o de creure que s’ha iniciat el camí de la recuperació. Els empresaris encara estan fent sacrificis per mantenir les empreses, la inversió estrangera no arrenca pels dubtes que els inversors forans tenen, i els salaris estan estancats en els millors del casos, ja que altres han reculat a anys enrera.

El poder adquisitiu és un element clau per a què funcionin la majoria de sectors productius del país. No només les butxaques dels visitants són importants perquè augmentin les seves despeses, ja que del consum intern en depenen molts negocis i comerços.

La recuperació, petita, no ha arribat encara a les capes més dèbils, i per tant no es pot parlar de recuperació plena mentre un sector de la població encara està sota els efectes de la forta crisi que ha assotat totes les economies. En moltes llars costa arribar a final de mes.