Una de les exigències a tot sistema judicial d’un estat de dret és que s’ha de filar molt prim per respectar els drets dels acusats i de les persones sentenciades, no només fent prevaldre la presumpció d’innocència, sinó aplicant la llei més favorable als acusats, encara que sigui una mesura poc popular. 
 

El Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) rep cada any entre 10 i 12 casos contra l’Estat andorrà, tot i que no tots acaben amb sentència. El TEDH té un sistema rigorós de filtre previ i, excepte que la causa tingui uns indicis palesos de vulneració dels drets fonamentals, no s’admet a tràmit.
 

En la darrera legislatura, una de les reformes de la Llei qualificada de la justícia i de la Llei transitòria dels procediments judicials tenia com a objectiu implementar a Andorra el judici de revisió, tal i com va explicar el desembre passat el ministre de Justícia, Xavier Espot. 
 

La fórmula consisteix en què quan hi ha una condemna del TEDH, tant en l’àmbit penal com civil com administratiu, els òrgans judicials poden revisar el procediment i tornar-lo a tramitar per poder dictar una sentència que no vulneri un dret fonamental.
 

Ahir la Cort europea va condemnar Andorra pel conegut com a cas Gouarré, el ginecòleg suspès de per vida per tres delictes d’abusos sexuals contra pacients. 
 

La multa a l’Estat andorrà és simbòlica, i el que s’ha de destacar és que el Tribunal Europeu apunta a la vulneració dels articles 7 (no hi ha pena sense llei) i 13 (dret a un recurs efectiu) del Conveni Europeu de Drets Humans. Des del vessant positiu es pot subratllar que els mecanismes judicials funcionen i que  el sistema judicial andorrà pot revisar el procediment, tornar-lo a tramitar i dictar una sentència que no vulneri cap dret.