L’any comença carregat de deures per als nostres polítics. Superades unes eleccions comunals en les quals els interessos de partit han estat més presents que en altres convocatòries, ara toca enfundar-se el vestit de fer feina per començar a afrontar els grans temes de país que estan pendents, molts d’ells massa temps.
Després de la reestructuració de part del Govern sembla que la calma ha tornat a la política nacional. Toni Martí ha dotat de més poders a Jordi Alcobé i Xavier Espot, i ha nomenat Carles Álvarez Marfany com a responsable de reestructurar la sanitat. El nou ministre de Salut ha rebut, almenys de moment, el vist-i-plau dels grups parlamentaris, que estan expectants per veure la reforma que aplicarà el polític lauredià en una sanitat pública que necessita una vacuna que asseguri el seu funcionament i, evidentment, les mateixes prestacions que ara.
Però hi ha un tema especial, sensible, que marcarà el futur de moltes generacions, el benestar del país, i que traspassa les nostres fronteres. Aquí Andorra se la juga, i un cop tancat no hi haurà possibilitat de retrocedir. L’acord d’associació amb la Unió Europea és vital, i de moment dóna la impressió que els nostres polítics se’l miren de lluny esperant el moment en què la negociació entri en la fase definitiva. La habilitat negociadora de la delegació andorrana és clau, com també els arguments que permetin defensar especificitats i evitar concessions gratuïtes. Però abans cal tenir la llisó apresa i és necessari el suport de totes les forces polítiques per evitar el desgast en batalletes internes. El Grup parlamentari Liberal reclama més informació per part del Govern i ha contractat un assessorament extern per prendre una posició aquest mes. Martí ha llançat la proposta de pacte d’Estat, i aquest seria un gran suport per anar a Brussel·les.