La violència masclista continua present a la nostra societat. Es tracta d’un mal endèmic que per a alguns és inevitable i per a altres de difícil solució. No és amb la resignació com es podran frenar les agressions o reduir-les al mínim. Comprovem a l’Estat veí com es repeteixen les morts de dones a mans de les seves parelles, i a Andorra els casos de violència de gènere són també presents amb massa assiduïtat. No hi ha un únic remei, sinó una sèrie de combinacions que han de permetre acabar amb aquesta xacra.
No es pot dir que s’han estalviat esforços des de les administracions i institucions, de manera que ara la víctima ho té més fàcil per denunciar i per intentar fugir d’aquest ambient hostil. Amb tot, no s’ha arribat al punt que es pugui considerar que el problema està controlat. És impossible aconseguir l’eradicació total, però a banda de la disminució s’ha de continuar treballant en l’atenció a les dones i que les víctimes no se sentin desprotegides.
La Policia va detenir durant l’any passat 49 persones acusades d’agredir les seves paralles. El fenomen del maltractament s’escampa per tots els països i Andorra no queda al marge. L’article 14 de la Llei 1/2015, del 15 de gener, per a l’eradicació de la violència de gènere i de la violència domèstica, estableix que, dins del Pla nacional de serveis socials i sociosanitaris (PNASS), el Govern ha de desenvolupar les actuacions necessàries per detectar situacions de risc o existència de situacions de violència de gènere o violència domèstica, a través dels serveis socials, sanitaris, educatius, de mediació o d’atenció ciutadana, prestant una atenció especial a les víctimes que pertanyin a grups de risc especial per la seva situació personal o social.
El seu desplegament encara està pendent, i aquest ha de ser una altra de les prioritats del Govern.