Comencem el 2016 amb canvi de carteres i cadires, el cas Rosa Ferrer ha fet que Martí i els demòcrates es replantegin l’estructura de l’Executiu i mirin com encarar els tres anys i escaig que li queden al Govern taronja fins a les properes eleccions generals.
Martí no se n’amagava, poc després de les comunals, de l’aire fresc que els havien donat els resultats electorals de mitjan desembre, quan van veure revalidat el seu triomf de la primavera, però aquest cop col·locant nombrosos cònsols als comuns. Aquest aire fresc que Martí ha recollit, diu que li ha de servir per encarar la legislatura en què vol culminar una sèrie de reformes que els demòcrates veuen inajornables per al país, i que haurien de ser el desllorigador de la situació econòmica i de la reputació que té el país a dia d’avui.
El cap de Govern, segons les seves pròpies paraules, diu que els canvis fets a l’Executiu són per «abordar els problemes, perills i oportunitats que té Andorra», i si bé raó no li’n falta, col·loca els problemes i els perills abans de les oportunitats en les seves perspectives de futur. Esperem que les oportunitats siguin les que més es notin en el nostre futur col·lectiu, i que els canvis fets serveixin més per això que per haver de solucionar problemes o encarar-se a perills.
El que és clar és que ara guanyen pes dos polítics de raça que han demostrat les seves capacitats en política els darrers anys, Espot assumeix més feina, igual que Alcobé, que es converteixen en homes forts d’aquest govern i DA.
El cas BPA, l’encaix amb Europa, les transferències i competències, l’atur, el canvi climàtic i la reputació d’Andorra a l’exterior, són alguns dels temes que haurà d’abordar aquest Govern sense dilació, un Govern que ja té tots els genets a les seves selles i a punt per cavalcar de nou, malgrat els cavalls estiguin una mica coixos.