DA aconsegueix una victòria còmoda si es mira el mapa, i això que sortia mirant pel retrovisor als Liberals, que venien molt forts i amb ganes. Fa tan sols un any, gairebé ningú esperava que els Liberals poguessin ressorgir de les seves cendres amb la força que ho han fet. Molts esperaven una victòria blava a les eleccions generals de la primavera, que no es va donar. Ara, amb les comunals, esperaven que el mapa parroquial es tenyís de blau, però els de Martí han aguantat l’envestida i fins i tot n’han sortit reforçats.
 

Si mirem els vots ja és una altra cosa. Els de Martí perden pistonada, però el repartiment de les cadires en aquest país funciona com funciona, i si bé les travesses donaven unes minories diferents, els taronges reforcen el seu poder als comuns en vistes a un model d’Estat que s’està definint i que properament caldrà aclarir amb les competències i transferències comunals.
 

Per parròquies, a Canillo no hi podia haver sorpreses, com a molt estar atents que els vots nuls o blancs no fossin més que els vàlids. A Encamp, tothom s’esperava un paper amb més protagonisme de Joan Sans. A Ordino, DA partia amb l’avantatge de ser ja al comú i de guanyar les generals, i ha seguit la tendència. A la Massana, David Baró ha guanyat amb molta comoditat, com ha fet Trini Marín a Escaldes-Engordany. El frec a frec de la nit ha estat a Sant Julià, feu liberal per excel·lència que se’ls ha escapat ben bé pels pèls, però que ha estat la gran sorpresa de la nit. I Andorra la Vella ha estat, des de l’inici de la campanya, el serial de l’any. Les maniobres de Rosa Ferrer, els pactes incomplerts i els nous que s’han assolit i la fragmentació de l’esquerra han situat Marsol a la cadira de cònsol major.
 

Però sobre el que sí que cal reflexionar és sobre el vot en blanc i l’abstenció. Tots dos pugen amb escreix. Massa per a un país acostumat a xifres de participació molt altes, però que ara ja se situen per sota les de les eleccions locals catalanes, espanyoles i franceses. Deu ser potser que els nous votants no es veuen representats per aquests partits o aquesta manera de fer política? Deu ser que potser cada cop hi ha més gent desencisada amb la poca sang de les campanyes electorals i poca concreció d’alguns candidats? La dada clara és que com més votants hi ha (més del doble que fa dues dècades) més augmenta l’abstenció i el vot en blanc.