No serà aquest rotatiu el que critiqui el Govern per haver entrat a tràmit un Projecte de llei de pressupost tot i sabent que el Consell General el rebutjarà, ni tampoc als consellers generals socialdemòcrates i reformistes que estan negociant la reforma fiscal en un clima innegablement preelectoral, ni als consellers, del PS i ApC, que han tancat un nou redactat per a les lleis sociolaborals. Però un cop aquests tràmits i compromisos estiguin enllestits, la dissolució de la Cambra i la convocatòria d’eleccions no es pot endarrerir més.

La reunió del Consell de Ministres d’ahir va evidenciar la precària situació en què es troba l’acció de govern quan no es disposa d’un pressupost. És en va intentar discernir, una vegada més, qui és més culpable d’aquesta situació: ni el Govern ha estat tot l’hàbil que es podia esperar en la recerca de suports al Consell General, ni els partits de l’oposició han sabut donar raons convincents per negar el pa i la sal a l’Executiu socialdemòcrata. El que està clar és que el proper Govern es trobarà amb un país que encara no haurà superat, ni de bon tros, la profunda crisi econòmica que l’afecta, i que tot just haurà posat les bases –qui sap si només els fonaments– d’un nou model econòmic. El que es pot esperar d’aquesta legislatura –i no és poca cosa– és la reforma fiscal i la revisió de les lleis sociolaborals.

La consigna dels tres grups parlamentaris que ocupen els escons de la Casa de la Vall hauria de ser clara: no posar més pals a les rodes d’un carro en el qual viatja el futur del país i la dignitat dels 28. Un cop descartat el pressupost i culminades les reformes, la dissolució del Consell no s’hauria de fer esperar. No està clar que unes eleccions ajudin a resoldre la situació, però sí que ho està que sense eleccions la situació política continuarà tan tèrbola com fins ara.

El Govern expressava l’altre dia, per boca del ministre d’Economia i Finances, el temor a què un Consell dissolt no pugui aprovar els crèdits extraordinaris que l’Executiu, sigui quin sigui, necessita per funcionar. La situació d’un pressupost prorrogat i un Consell dissolt no és agradable, no és òptima ni de bon tros, no és gens convenient tenint en compte la situació de crisi, però no és apocal·líptica i el Govern, que sovint acusa amb raó d’alarmistes alguns parlamentaris de l’oposició, hauria de procurar no caure en l’alarmisme. Els retrets que els uns i els altres s’hagin de fer, que se’ls guardin per a la campanya electoral.

Si el que preocupa és que el nou Govern es pugui trobar amb un Consell en període d’entre sessions just l’endemà de la seva presa de possessió, raó de més per no endarrerir en excés la convocatòria electoral, ja que com més es posposi més possibilitats hi ha que el nou Executiu assumeixi les seves funcions a finals de la primavera i que, per tant, una eventual paràl·lisi es mantingui fins el setembre de l’any vinent.

Per a més informació consulti l'edició en paper.