Unes eleccions són per a qualsevol govern una prova sobre la confiança que els té la ciutadania. 
 

Martí s’enfrontarà d’aquí a 15 dies a un altre examen per part dels andorrans. Si bé al març va aprovar amb bona nota, molt millor de la que alguns es pensaven, l’examen de les eleccions generals, (ja que va revalidar la seva majoria al Consell General), han passat força coses des d’aquell març que sembla molt més llunyà del que realment és. 
 

En menys d’un any, el govern de Martí ha hagut de suportar les batzegades del cas BPA, i diversos temes, menors però que alhora han anat minant l’acció del govern: unes negociacions amb Europa que el ciutadà desconeix de què van, la tensió ministerial amb Rosa Ferrer, la distribució dels euros andorrans o funcionaris i sindicats en peu de guerra, són alguns dels temes que malgrat no ser comunals, podrien decantar més d’un vot en aquestes eleccions.  
 

Però aquestes eleccions no són nacionals, són comunals. I si bé Martí fa quatre anys va mostrar el seu gran poder muscular parroquial, aquest cop la cosa es presenta més renyida. A Sant Julià Unió Laurediana, guanyador dels últims comicis amb molta comoditat, anava a favor de Martí. A la Massana, Ciutadans Compromesos també, i ara aquestes dues formacions orbiten al voltant dels Liberals. I precisament en aquestes dues parròquies, els liberals van treure força vots més que els demòcrates a les generals. A Canillo, Encamp i Escaldes-Engordany, els demòcrates parteixen com a clars vencedors, de fet a la primera no tenen opció de perdre. Això situa el gruix de l’acció a les parròquies d’Andorra la Vella i Ordino. Si bé en aquesta darrera, a les eleccions generals la cosa va estar ben renyida, ara es presenten noves alternatives, raonablement diferents de les que es van presentar fa quatre anys a les dues principals formacions. Caldrà veure què en diuen els ordinencs. 

A Andorra la Vella és on hi haurà la més cruenta batalla. Pujant al quadrilàter els pesos pesats de DA per aconseguir col·locar el cònsol, i els liberals, van conjuntament amb la formació de Rosa Ferrer. 
 

I entremig d’aquesta gran batalla de la «dreta», no cal oblidar els socialistes, disposats a plantar cara i donar batalla sobretot Andorra la Vella i Encamp, i amb un discurs ben apamat i amb cada cop més seguidors a Escaldes. 
 

ahir va començar aquesta cursa de fons que és la campanya electoral, que difícilment farà decantar algun vot pels discursos que s’hi podran sentir, però que és el preàmbul per saber com quedarà l’hegemonia taronja que teníem fins ara.