Andorra és comerç, amb tot el seu significat. Ningú podria entendre el desenvolupament del país sense aquest sector que va aportar i aporta riquesa, llocs de treball i que és un pilar econòmic indispensable que es complementa amb l’oferta d’oci i l’esquí.

El comerç forma part de la imatge d’Andorra. Així es ven el país en els esports publicitaris, i segons les dades més recents, un 44,4% dels visitants situen les compres com una de les principals motivacions per fer el desplaçament fins a Andorra. És cert que ara no travessa el millor moment, ofegat per una crisi econòmica mundial que ha fet reduir la despesa del turisme, i amb un diferencial de preus que ja no és tant, en comparació a fa unes dècades.

Però el turisme continua sent clau i un indicador fiable sobre l’ocupació al país, sobretot en el cor comercials que conformen les avingudes Meritxell i Carlemany. En canvi, resulta paradoxal que un sector vital per a la riquesa del país tingui encara tantes mancanes. La primera és l’eterna llei del comerç, tants cops anunciada pels successius governs i que sempre ha quedat arraconada al calaix. Es tracta d’un text essencial per al sector, que donaria garanties als clients i també als mateixos comerciants, i que deixaria regulades d’una vegada les rebaixes, ara intemporals i permanents. L’altra mancança, que s’acaba de produir, és la falta d’una associació de defensa dels consumidors forta i amb total autonomia. Malauradament, l’ACU està a un pas de la desaparició, ofegada pel dèficit que arrossega que ha portat l’entitat a la paràlisi a no poder pagar les nòmines dels seus pocs empleats. L’ACU, ja amb una història i una trajectòria al país, ha quedat desactivada, de manera que des d’ahir ja no accepta cap nova denúncia i es limitarà a cursar les que ja estan a tràmit. Les subvencions han anat arribant, tard i escasses, i el suport privat a través dels associats és tant simbòlic que no permet pensar en la continuïtat.

l’ACU agonitza quan el que realment seria necessari és una entitat que vetlli pels interessos dels consumidors, que han de ser compartits pels mateixos comerciants.

El departament de Comerç haurà d’assumir la tasca que fina ara executava l’ACU, després de la decisió de la junta de l’associació de dimitir en bloc, tot i que el departament no disposa dels mitjans necessaris per actuar com una associació de consumidors. El Consell General va deixar el Govern sense la partida necessària per nodrir l’ACU amb una subvenció major. És una llàstima, i qui perd en tot aquest afer és el ciutadà, el turista i el comerç en general.

Per a més informació consulti l'edició en paper.