Els moviments preelectorals s’han de mesurar amb molt de compte per part dels que els fa. No s’hi val tot, i quan les línies se superen, al final cadascú ha d’assumir les seves conseqüències. Dijous van veure el moviment del cònsol major d’Andorra la Vella, Jordi Minguillón, signant en contra de la ubicació de l’heliport nacional als terrenys de la Comella, i mentre feia feliços als veïns, per contra aconseguia que l’oposició en bloc, el Govern i el run-run del carrer saltés al seu coll per la maniobra.
 

Insistim: els moviments preelectorals tenen un perill intrínsec, i depenent de la manera, el moment i el fet concret, mai no se sap si es poden girar en contra. I no és que Minguillón hagi estat l’únic a fer-ne durant els últims dies i des que es van anunciar totes les candidatures de tots els partits per a les pròximes eleccions generals, sinó que en el cas de l’heliport, la sensibilitat és una altra. Perquè no és el mateix inaugurar un pàrquing o anunciar un camí escolar, que endinsar-se en un tema espinós com aquest en què, a més a més, hi ha per part de Minguillón alguns moviments anteriors que ara es poden entendre com a contradictoris depenent del punt de mira en què s’analitzin.
 

Potser això no jugui a favor de l’actual cònsol, que haurà d’aguantar les crítiques que l’oposició vessa sobre ell ara i les que li cauran durant la campanya que comença el pròxim dia 29, o potser no si sap superar la situació que s’ha creat, però el ben cert és que la línia és molt fina quan hi ha una convocatòria d’eleccions en menys d’un mes vista. 
 

Però, compte. La classe política, en aquests casos, i parlem de l’oposició, entra a totes quan veu una situació com aquesta, i això no vol dir en absolut que hi hagi carta blanca. La línia fina de la que parlem és per a tots, i ara afecta un cònsol com demà a un membre de qualsevol llista.