L’ensurt d’ahir a Andorra la Vella va ser gran, començant pel de dues turistes que prenien un cafè a un bar, al costat de La Poste, mentre feien temps abans d’agafar un autobús que les dugués a l’aeroport i d’allà de tornada a casa seva, a les Illes Balears.
Al final no s’ha de lamentar res, per sort, i tot queda en un ensurt, això sí, pendents de saber què era realment aquella substància tòxica que hi havia dins els paquets de correus.
Però el desplegament preventiu del protocol per substàncies químiques contagioses és visualment molt impactant, l’estupefacció dels vianants que van passar ahir al migdia per la zona era enorme, i la por generalitzada que ja hi ha a causa del que va passar a París el divendres al vespre, en casos així, s’accentua de valent.
La policia va posar en marxa ràpidament tot el que els marca el protocol en aquests casos, i això va agafar pel mig als treballadors de La Poste, però també a les turistes que prenien cafè en el bar tranquilament. De cop, van començar a passejar-se per davant seu les siluetes emmascarades i recobertes dels vestits de plàstic per evitar les substàncies químiques, i desenes de policies i bombers les van retenir fins que es van assegurar que ningú (especialment elles) corrien cap perill. Poc s’ho deurien imaginar elles, o els treballadors de l’oficina dels correus francesos, que el matí seria tan agitat i inoblidable.  
La diligència dels agents de policia fent la seva feina va calmar els ànims tot i la vistositat de la situació, i malgrat l’ensurt i el xafardeig lògic que comporten aquestes situacions ningú va haver de patir més del compte.
I és que la nostra societat viu en una placidesa pràcticament total, que quan es veu alterada passem a  viure amb l’ai al cor.