El Butlletí del Consell General va publicar ahir el criteri del Govern relatiu a la Proposició de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la nacionalitat del 1995. És de suposar que el PS va fer aquesta tramitació amb poc convenciment de que prosperi, malgrat apel·lar a la promesa del cap de Govern, Toni Martí, en seu parlamentària. El futur immediat que espera a aquesta proposició és la mateixa que en les anteriors iniciatives, passar al calaix de propostes arraconades per l’Executiu.
 

I és que des de l’edifici administratiu no es troba mai el moment oportú per debatre un tema que sí que és d’interès. De la resposta oficial se n’extreu que l’Executiu taronja adopta una posició més aviat tancada, perquè aprofita la rebaixa dels terminis per a la naturalització per transmetre el missatge que cal adoptar postures més restrictives pel que fa a aquests mateixos terminis i, especialment, a l’examen que han de passar aquells residents de vint o més anys que decideixen finalment adoptar la nacionalitat andorrana.
 

En el seu criteri el Govern aborda el sempre espinós tema de la doble nacionalitat per posicionar-se clarament amb les veus majoritàries de la ciutadania andorrana. Però quan es tracta de fer referència a la coexistència de dos passaports entre residents a Andorra, només es pot fer des d’un discurs d’autoengany, intentant negar una evidència com és que l’andorrana i l’espanyola són dues nacionalitats que conviuen. Certament que l’obligació dels governants és garantir una equiparació dels drets dels nacionals andorrans amb la resta de nacionals europeus, així com defensar la identitat i la sobirania nacionals. Però aquests reptes, molt lloables i imprescindibles, no es poden fer al·ludint únicament a una prohibició que en la pràctica només depèn de la bona voluntat de les persones.