Ahir es va organitzar la presentació del rentat de cara del retaule de Sant Guillem de l’església parroquial de Sant Corneli i Sant Cebrià d’Ordino, un acte que va significar la dignificació del treball de les restauradores, Lourdes López i Mireia Tarrés, a les quals se’ls ha d’agrair la seva estima per aquesta feina tan curosa, delicada, i amb un gran sentiment. 
 

Aquesta restauració és una feina que s’havia de fer perquè al darrere hi ha molts segles de vida d’una obra que parla d’Andorra i d’una societat, i en definitiva d’una història que s’ha de cuidar. És Patrimoni Cultural un departament clau en aquests fets, perquè un país perd la seva identitat si deixa de banda els seus origens. 
 

El treball de restauració ha estat mil·limètric, perquè hi havia complicacions com desfer un gruix de capa negra que el pas dels segles havia embrutit el retaule. Molt temps ha passat des del segle XVII, quan es calcula que és l’obra, i ara aquesta acció podria possibilitar que es descobrís el o els autors. Són passos que s’han d’anar fent per reconstruir el nostre passat, i en la cultura n’és una gran part, així que tota feina que arribi a bon port des de Patrimoni Cultural s’ha de lloar i donar suport.
 

No s’entén una societat sense el seu passat, i la història i la cultura fan que es puguin entendre les situacions que es donen ara, les relacions entre les parròquies, la idiosincràsia de tot el territori, en tots els seus aspectes, els costums, i fins i tot en la relació entre les persones d’avui en dia. Així que no s’ha de donar l’esquena a iniciatives que potser necessiten molt temps i molts diners per dur-les endavant, però que són imprescindibles per continuar caminant en el futur sabent d’on venim i per què som el que som. El retaule ordinenc és segurament una peça petita de tot això. Però important com qualsevol altra.