Ser solidaris és, en molts casos, una manera de viure. És necessari la implicació de tots els sectors socials per poder tirar endavant moltes iniciatives, i en això també ha de dir molt el món de la política, que és al final el que acabarà legislant i posant les bases per una feina que després les persones i la seva unió, la seva força, acaben transformant en fets.
 

Aquest rotatiu ja va iniciar fa unes setmanes una secció nova, EL PERIÒDIC SOLIDARI, que té com a intenció donar aquesta finestra a la nostra societat. Per poc que pugui ser, un petit gest o una ajuda en massa cauen com a or en les mans dels que estan al capdavant de les associacions i entitats que, sense ànim de lucre en la gran majoria dels casos, miren pels altres, pels que no poden arribar allà on volen o pels que necessiten una mica d’ajuda per ser part d’una societat avançada i habituada a tractar tothom en les mateixes condicions.
 

Andorra és i esperem que continuï sent per molts anys un país solidari. Prova d’això són les nombroses campanyes que tenen un gran èxit i que es fan cada any, algunes fixes, d’altres d’improvisades davant d’una bona causa que ens envaeix en un moment donat, quan hi ha una urgència internacional. Sempre es respon amb claredat i en gran nombre, i això ens ha de fer sentir orgullosos. 
 

Els Special Olympics són els protagonistes d’avui en aquestes pàgines amb una entrevista al seu director tècnic. Es tracta d’una associació que lluita per la integració social de les persones amb discapacitat de qualsevol mena, i que intenta que, a través de l’esport, es pugui integrar tothom que té dificultats. Els Special Olympics busquen visibilitat, que els coneguin i que la gent que els necessiti acudeixi a ells. Perquè és una bona manera de ser cada vegada més, tots iguals.