Qualsevol iniciativa que es dugui a terme per fomentar els aspectes culturals és, no només bona, sinó sempre molt lloable. I en tots els sentits, suports i escenaris possibles. Ahir vam presenciar una vegada més com una de les iniciatives pioneres pel foment de la literatura a casa nostra s’omplia altre cop de debat. 
 

Ja fa anys que alguns dels premis que s’atorguen durant aquesta vetllada queden deserts, i això desperta en alguns actors culturals reticències perquè creuen que s’han d’atorgar tots aquells premis que es convoquen, i altres veuen amb normalitat que si no hi ha prou aspirants al premi o no tenen prou qualitat els que s’hi presenten, no s’entreguin perquè es pot considerar que desvirtuen el guardó.
 

Però el fet és que la promoció cultural al nostre país sempre ha estat –i hem de donar gràcies–, tossuda i participativa. Si bé és cert que les entitats culturals no viuen el seu millor moment en els temps que corren en l’actualitat, sempre hi ha gent disposada a estirar del carro per aconseguir posar la cultura on es mereix.

La nostra és una llengua culturalment molt viva, amb més d’un miler de premis literaris cada any arreu dels territoris on es parla (fent càlculs surten a uns tres premis diaris!), i casa nostra no n’és una excepció en aquest ventall. Tenim una gran quantitat de certàmens i cada any n’apareix algun de nou per afegir-s’hi. 
 

Però d’activitats per promocionar la cultura no en sobra cap, com més n’hi hagi, millor, i el que té la cultura és que tan se val que siguin petites activitats que reuneixin quatre gats o grans obres o concerts que puguin omplir un pavelló, la cultura sempre suma, i suma pel present, i pel futur, no com a distracció, sinó com a inversió.