Sovint la política utilitza un llenguatge que res té a veure amb el del carrer. Passa quan el polític es troba davant una situació compromesa, per exemple per tantes promeses que no s’han complert, quan s’intenta convèncer d’un escenari que no és el real, o quan s’han de prendre mesures impopulars. En alguna d’aquesta situació es troba DA si ens atenim a la postura que ha adoptat després de l’anunci de Cd’I de presentar una llista sense pacte amb Jordi Minguillón com a candidat a la reelecció de cònsol d’Andorra la Vella. Els demòcrates de la capital encara no s’han adonat que han esgotat la paciència de Rosa Ferrer i de la resta de membres de la coalició. L’espectacle que s’està transmetent diu molt poc de les formes com es negocien les llistes que han d’elegir els electors. Dimecres que ve s’han de validar les candidatures i en moltes parròquies el ball de noms impossibilita la creació d’una alternativa.
 

En el cas d’Andorra la Vella, DA està intentant adjudicar-se el número u de la llista relegant Cd’I –guanyadora a les darreres eleccions i per tant amb dret a optar a la reelecció amb un cap ben visible– a una situació compromesa. Poca credibilitat queda a les files demòcrates després de l’incompliment del pacte entre Toni Martí i Ferrer que havia de situar l’excònsol al ministeri de la Presidència, i que també atorgava a la coalició la responsabilitat de designar el cap de llista a Andorra la Vella. Encara que la relació entre les dues formacions està al límit, ahir DA va evitar parlar de trencament del pacte i Cd’I tampoc hi feia al·lusió en el seu comunicat. La política té coses estranyes i a vegades es capaç de tornar a unir a rivals antagònics, però el que sembla clar és que Cd’I no cedirà pel que fa a la presència del seu candidat.  Si es consuma el trencament les conseqüències poden anar més enllà de l’àmbit comunal.