Durant el cap de setmana hem viscut algunes situacions com a mínim curioses. L’acte que ha centrat sense cap mena de dubte els tres últimes dies ha estat la 37a edició de la Fira d’Andorra la Vella, però aquest esdeveniment, de tanta importància, es va veure esquitxat per les batalles internes que van aflorant cada vegada que el calendari ens aproxima cap a les eleccions comunals del pròxim 13 de desembre. 
 

El divendres es va veure un Jordi Minguillón, cònsol major de la capital, en una situació com a mínim complicada quan des de les seves files va començar a rebre algunes veus discordants, gairebé al mateix temps que tallava la cinta que donava per inaugurava la fira. 
 

Ja és normal que en les dates en què ens trobem, amb les eleccions a tocar, les travesses, les converses i fins i tot les confabulacions siguin el pa de cada dia, i també és de lògica que ens anem acostumant a setmanes de batalles internes per ocupar els llocs de poder en les llistes electorals per als diferents comuns. És la política, que no entén de cerimònies quan està en joc el posicionament d’un o altre cap visible que, es creu, pot esgarrapar vots als partits rivals. 
 

Així que ara és qüestió de veure com evolucionen les diferents forces polítiques, d’examinar els seus moviments i de veure cap a on es dirigeixen. I sí, ja és normal, també, que en un esdeveniment com la Fira d’Andorra, en compte de parlar-ne de les prop de 70.000 persones que s’esperaven, el tema que volta sigui el futur polític d’un o altre cònsol o candidat. 
 

La Fira d’Andorra ha demostrat ser, una vegada més, un escenari necessari per la quantitat d’empreses, associacions i entitats que s’hi donen publicitat, però també un camp de visió imprescindible per a la classe política, que es deixa veure i estimar entre els seus votants.