És realment necessari augmentar l’edat de jubilació? Una mesura ho és si la seva adopció resol almenys un problema, sense provocar excessius danys col·laterals. A quins problemes donaria solució aquesta reforma?
 

Des de la patronal ho tenen clar. Situar la jubilació als 67 anys en compte del 65 actuals és una mesura que resoldria la situació d’ofegament que viu la CASS. Així ho ha explicat el president de la CEA i aquesta és la proposta que s’ha fet arribar al cap de Govern, Antoni Martí, amb l’objectiu d’evitar un nou increment de la cotització a la parapública. És cert que vivim més anys i és molt probable que l’esperança de vida després dels 65 anys segueixi augmentant,però s’ha de tenir en compte que ara arriben a la jubilació les generacions nascudes entre el 1950 i 1976, època d’elevada fecunditat, i per tant la línia ha d’anar baixant i és segur un descens del nombre de persones que comencen a gaudir del sistema de pensions al que han cotitzat durant la seva vida laboral.
 

Un altre punt destacat és que hi ha d’haver treball per als que retarden la jubilació sense generar atur en altres grups d’edat, i aquest punt no és fàcil d’assegurar, especialment en un moment tan conflictiu com l’actual.
 

Es tracta d’una decisió que no té marxa enrera. El Govern ho ha de tenir molt clar, com també ha de saber que serà impossible assolir un consens. Els sindicats ja s’han manifestat en contra d’incrementar l’edat de jubilació. D’altra banda, la CASS és hores d’ara insostenible i caldrà adoptar accions impopular per assegurar les pensions futures i l’assistència sanitària. El sentit comú aconsella abans implementar mesures de funcionament i d’estalvi, i sobretot començar a parlar amb els agents socials, no per pactar sinó per buscar una entesa mínima.