El cap de Govern i els empresaris es reuniran aquest dimarts vinent. Els segons traslladaran a Toni Martí el seu descontentament perquè moltes propostes polítiques queden aparcades sense un desenllaç, però alhora són motiu  de protagonisme mediàtic i de debat polític. El que se’n diu popularment marejar la perdiu.
A Andorra els nostres polítics en saben molt. És cert que hi ha qüestions que, per les seves dimensions, necessiten d’un extens termini per materialitzar-se, de llargues negociacions per no caure en la improvisació, o de la intervenció d’institucions o administracions estrangeres que provoquen un retard comprensiu. Però també es veritat que altres qüestions són motiu de demora simplement per inacció. Sovint són estratègies a les que recorren els polítics –principalment al poder– per fer veure que s’hi està treballant un tema quan en realitat no s’ha fet res.
El president de la CEA, Xavier Altimir, es va referir ahir al Codi de Relacions Laborals, l’heliport, la llei de la Funció Pública, l’estació d’autobusos o el casino. La patronal insta el Govern a passar a l’acció i deixar de parlar, i apunta que està preocupada pel retard d’alguns projectes. Tenen raó els empresaris, ja que aquest és un dels mals del govern demòcrata, que sovint practica una gestió alentida que al final genera desconfiança i inseguretat jurídica. No és bo pel país, i per tant tampoc per a l’economia. Hi ha massa temes que s’arrosseguen, i encara que és comprensible que l’Executiu tingui unes prioritats i que a voltes veu trastocada la seva agenda per afers imprevistos que mereixen una atenció especial i urgent, a ningú se li escapa que també hi ha una dosi de populisme per allò d’acontentar diferents sectors. És una pèrdua d’energia que al final es gira en contra, perquè genera descontentaments i crítiques constants.