El PS porta de nou a l’actualitat política el debat sobre els anys que són necessaris perquè els estrangers que resideixen a Andorra puguin optar pel passaport andorrà. Es tracta d’un tema espinós, difícil de resoldre perquè s’hi barregen diferents sensibilitats que van més enllà de l’aritmètica parlamentària i de posicionaments polítics en bloc. Hi ha molt de sentiment i també de posicionament personal, però tradicionalment els sectors més conservadors han estat els que han pogut frenar els diferents intents que des del PS s’han fet per rebaixar els actuals 20 anys, que ben bé són un munt tenint en compte que l’estima d’un país no es pot calcular en funció dels anys que una persona hi viu.
La integració n’és la base, i aquesta barrera de 20 anys impedeix a molts andorrans sense passaport participar en la vida política. El país es perd aportacions que podrien ser molt valuoses simplement pel recel d’uns quants a una obertura que s’acabarà imposant.
La proposició de llei que ahir va entrar a tràmit parlamentari el grup mixt elaborada pel PS té com a punt més important que inclou una rebaixa a 10 dels anys de residència per poder demanar la nacionalitat andorrana. Ja no són els 20 actuals que marca la llei, ni els 15 de les anteriors dues iniciatives que van ser tombades per la majoria que hi havia al Consell General en aquells moments. Els consellers socialdemòcrates es recolzen en els criteris internacionals i en les recomanacions que el Consell d’Europa ha traslladat a Andorra en aquesta matèria.
S’haurà de veure quina és la postura de DA i del cap de Govern, ja que Toni Martí no s’amaga de la seva opinió personal favorable a una rebaixa. Sempre és millor decidir de forma sobirana que seguir els dictats de l’exterior, un fet que està passant massa sovint.