Andorra té només un 7% del seu terreny que és cultivable. Sembla mentida que un país amb tant d’espai verd, tot i que en un territori tan petit, en tingui tan poc d’aprofitable per al conreu. A més, la majoria d’aquest es dedica bàsicament a les pastures del bestiar.
 

Aquest és el paisatge que tenim al Principat, tot i que mirat sobre el mapa la majoria ens hauríem equivocat si n’haguéssim de fer una estimació. Però el cert és que a casa nostra el sector primari és força petit. Poderós per a les famílies que hi ha darrere, això sí, per la seva tradició i la història, però petit en quantitat.
 

Tot i això ara toca una bona època per aquest sector. Malgrat les dificultats econòmiques, que les tenen i molt, sí que és un bon moment per al prestigi dels seus productes. La carn de vedella (o poltre) del país ha guanyat en els darrers anys prestigi i consumidors, i d’això n’hi ha dades concretes que s’han anant fent públiques. La campanya és contundent, però s’està aconseguint a poc a poc que es valori i que el consumidor aprengui a apreciar el producte de la terra.
 

Paral·lelament hi ha en l’altre costat també els productors nacionals de tabac. Cada dia ho tenen més complicat per fer la seva feina i l’horitzó no és el millor que podrien tenir. Un sector dels tradicionals tocat i amb poca perspectiva de millora, que en part s’ha reconvertit per afrontar els temps difícils.
 

Ara hi ha vinyes on abans hi havia tabac, però encara més abans hi havia també vinyes, que cada dia troben més espai per al negoci. I les trumfes també cada dia assoleixen més prestigi, aconseguint que el producte local estigui força acceptat entre consumidors, i també restauradors d’aquí i de fora.