Ja sabem la xifra. Són 365 els milions d’euros que els socis majoritaris de BPA reclamen per danys i perjudicis arran de la nota del Fincen i la posterior actuació per part de l’AREB sobre la Banca Privada d’Andorra. Una reclamació que arriba més de sis mesos després que Joan Pau Miquel entrés a la presó de manera preventiva, i mentre els de PricewaterhouseCoopers continuen fent l’auditoria per intentar descobrir si hi ha coses estranyes entre els clients de BPA.
 

A ningú se li escapa que tot això va per llarg, per molt llarg. No només la resolució del cas pel que fa a l’activitat de VallBanc i la seva venda, sinó per com acabarà tot plegat a la Batllia. Ara la família Cierco, propietària de l’entitat bancària, ha presentat una reclamació administrativa, emmarcant-la a un pas previ a una demanda judicial.
 

Si hi ha activitat fraudulenta al banc en els darrers anys, trigarem a veure algú entre reixes al pas que anem, i si no n’hi ha i la justícia donés la raó als propietaris pel que fa als danys i perjudicis, també trigarem molt de temps a veure’n la resolució que en fa la justícia. 
 

Si finalment la justícia donés la raó als germans Cierco, encara que fos de manera parcial i no amb els 365 milions, com es pagarien aquests diners? Qui els pagaria? El Fincen? L’Inaf? L’AREB? El Govern? És a dir, tots els ciutadans?
 

Com pot afectar a l’economia andorrana una demanda de 365 milions d’euros? És poc menys de la mateixa xifra d’ingressos totals que el Govern preveu en els seus pressupostos d’aquest any, que són 399 milions. Tant si prospera com si no, la tensió que sobrevola la possibilitat que acabi en bon port és un pes massa gran per a un país com aquest. Les accions que s’han pres fins a data d’avui en aquest cas tenen una responsabilitat que va més enllà d’un cas habitual.