El pont del 12 d’octubre a Espanya és una oportunitat d’or, sempre, per a l’economia andorrana. Els comerços, els hotels, els restaurants saben que tenen un punt àlgid anual, i per això la carn es posa, tota, a la graella. 
 

Andorra Turisme, que ha d’estudiar al detall cada any el calendari per no perdre cap ocasió de promoció, situa l’Andorra Shopping Festival en aquesta data, i per tant el resultat és una aglomeració de gent important. Tan important, que si més no posa en dubte la capacitat d’absorció del Principat. Ahir la frontera del riu Runer va necessitar desdoblar-se per permetre entrar tots els vehicles que volien accedir-hi. 
 

Però la pregunta és si tota aquesta gentada arriba a Andorra amb capacitat de consum. Evidentment que, per força, els moviments de diner hi són, però calcular la quantitat de l’afectació de la presència de tanta gent en els nostres eixos comercials és el més important. 
 

Les iniciatives escaldenques i l’obertura de Meritxell han estat, almenys en volum de gent, un èxit a ulls de tots, però el que Andorra necessita és que hi hagi realment un moviment econòmic, que es vegin bosses plenes, que la gent gasti. Els dubtes sobre les suposades recuperacions econòmiques dels països veïns són les que segueixen sense permetre que els col·lectius de comerciants vegin tanta gent com una resposta evident en les seves respectives caixes registradores. 
 

La situació és la que és, la crisi encara no ha passat del tot i això segueix notant-se. Sí, el moviment hi és, però sembla ser només un primer pas del que s’espera sigui molt més d’aquí a un temps. Quant de temps és això? Quan es mourà un volum alt de diner? Està previst? De moment, el que fa Andorra és dependre molt dels països de l’entorn, dels turistes. I per això es treballa.