Hem de tenir en compte que una societat madura necessita estabilitzar dades que no fan altra cosa que deixar a la vista els problemes interns que patim. Un d’ells és la lacra de la violència de gènere, un concepte que engloba diversos casos d’assetjament i intimidació, i fins i tot la violència pura que tan desesperant resulta veure que mai no acaba. 
 

Les dades amb què treballa el Ministeri de Salut, Afers Socials i Ocupació conviden a l’optimisme, perquè la violència de gènere disminueix, tot i que no hem de perdre de vista que encara hi és, i per menys casos que hi hagi, per pocs que es donin, per un només que es visqui al llarg d’un any, és en definitiva una violència contra la que s’han de posar tots els instruments de la llei per acabar amb ella.
 

No podem badar. Una societat que vol viure en pau necessita neutralitzar totes aquestes actuacions, i són benvingudes les iniciatives en aquest sentit, així com tot el treball que es fa per part dels agents socials, de les associacions i del ministeri a través de la seva secretaria d’Estat per poder aconseguir, mica en mica, que aquestes xifres siguin any rere any cada vegada més petites.
 

1.300 expedients en set anys és una xifra considerable per a un país com el nostre, i preocupant hauria de ser també el registre de casos nous que es donen, que en el passat 2014 van ser 72, pels més de 80 que se sumaven des del 2007.
 

Són totes dades contundents, com els 240 fills que es veuen afectats per aquestes situacions, o el 73% dels casos que són per violència física i, molt preocupant, que el 100% sigui per violència psicològica. 133.000 euros és el que s’ha aportat per pal·liar diverses situacions durant el passat any, i són les ajudes en tots els sentits –no només l’econòmic–, quan es començaran a veure els fruits que tots desitgem.