Els catalans que viuen a Andorra no voten
Falten pocs dies per les eleccions més importants que ha tingut Catalunya en els darrers 80 anys. El dia 27 de setembre Catalunya decidirà què vol fer amb el seu futur, sigui el que sigui.
Per alguns anar cap a la independència és un camí ple d’entrebancs, de trampes, fosc i gens clar. Per altres quedar-se a Espanya és haver de renunciar a la llengua, la cultura i la identitat, perquè tal com està la cosa, la tensió és tan gran i l’hermetisme de Moncloa tan fort, que competencialment Catalunya està collada i econòmicament escanyada i, si guanyés el «no», reestablir un clima de normalitat seria igualment molt complicat.
El fet és que davant l’enorme disjuntiva que va fer sortir gairebé dos milions de persones al carrer la setmana passada i que mobilitza tant el vot a favor de la independència com el vot en contra, a Andorra hi ha silenci. Els catalans que viuen a Andorra no han demanat poder votar o ho han fet molt pocs, cosa que no s’entén.
El referèndum del 9N va ser un èxit, les concentracions a la Plaça del Poble dels darrers dos anys van agrupar moltíssims catalans a favor de la independència, però aquest 9 de setembre la força de la concentració va minvar, i les notícies que arriben de l’Ambaixada dient que només hi ha hagut 1.500 peticions per votar les situen en una participació molt baixa.
És cert que els partits polítics mai han parat gaire atenció a la gran bossa de vot que hi ha a Andorra, és cert que molts dels catalans que viuen aquí ja fa molts anys que s'han desarrelat de casa seva i s’estimarien més votar a Andorra, i és cert que l’estat espanyol posa molt complicat el vot per als residents que té a l’estranger, amb un vot pregat que certament fa honor al seu nom.
Però en tot cas, els que vulguin encara poden sol·licitar el vot. Això sí, ho han de fer a l'oficina de correus de la Seu i demanant que els enviïn les paperetes o bé allà mateix o bé a casa d'algun familiar o conegut. Però el temps corre i només tenen fins al dia 17 per poder-lo demanar.
Per alguns anar cap a la independència és un camí ple d’entrebancs, de trampes, fosc i gens clar. Per altres quedar-se a Espanya és haver de renunciar a la llengua, la cultura i la identitat, perquè tal com està la cosa, la tensió és tan gran i l’hermetisme de Moncloa tan fort, que competencialment Catalunya està collada i econòmicament escanyada i, si guanyés el «no», reestablir un clima de normalitat seria igualment molt complicat.
El fet és que davant l’enorme disjuntiva que va fer sortir gairebé dos milions de persones al carrer la setmana passada i que mobilitza tant el vot a favor de la independència com el vot en contra, a Andorra hi ha silenci. Els catalans que viuen a Andorra no han demanat poder votar o ho han fet molt pocs, cosa que no s’entén.
El referèndum del 9N va ser un èxit, les concentracions a la Plaça del Poble dels darrers dos anys van agrupar moltíssims catalans a favor de la independència, però aquest 9 de setembre la força de la concentració va minvar, i les notícies que arriben de l’Ambaixada dient que només hi ha hagut 1.500 peticions per votar les situen en una participació molt baixa.
És cert que els partits polítics mai han parat gaire atenció a la gran bossa de vot que hi ha a Andorra, és cert que molts dels catalans que viuen aquí ja fa molts anys que s'han desarrelat de casa seva i s’estimarien més votar a Andorra, i és cert que l’estat espanyol posa molt complicat el vot per als residents que té a l’estranger, amb un vot pregat que certament fa honor al seu nom.
Però en tot cas, els que vulguin encara poden sol·licitar el vot. Això sí, ho han de fer a l'oficina de correus de la Seu i demanant que els enviïn les paperetes o bé allà mateix o bé a casa d'algun familiar o conegut. Però el temps corre i només tenen fins al dia 17 per poder-lo demanar.