Hi ha situacions que, per molt que s’intenten explicar, són difícils d’entendre. El que està passant a dins de Banca Privada d’Andorra sembla ser una bomba a punt d’esclatar, si és que no ho ha fet ja, perquè el malestar que s’ha creat és gran arran de conèixer, com informava el passat dissabte aquest rotatiu, que alguns dels representants dels treballadors que van negociar el conveni ara s’han assegurat un lloc de treball a Vall Banc, i en almenys un cas com a directiu. Estem davant d’una situació extremadament sensible, perquè els treballadors no entenen aquesta situació; perquè per a ells no sembla coherent que qui ha estat batallant per defensar la plantilla sembli ara anar de la mà d’uns directius de l’AREB amb els quals han estat negociant el conveni. 
 

Tot plegat no agrada a la plantilla, a la majoria de la plantilla, i fins i tot se saben de casos que, indignats per la situació, acaben marxant. 
 

Per posar un exemple, és com si a un país en què els sindicats són el pa de cada dia, a una empresa el cap visible del comitè dels treballadors lluita pels interessos de la plantilla i acaba formant part dels directius. Això ningú no ho entendria, i d’aquí el malestar dels treballadors de BPA davant dels que han estat els seus representants davant de l’AREB. 
 

I no cal, en aquest moment, entrar a valorar si el conveni signat va ser millor o pitjor, sinó en el malestar que ha generat aquesta situació dins de l’entitat, entre els treballadors i els que ara seran els seus directius.
 

El riu baixa enterbolit a BPA, i l’ambient, si ja era complicat, actuacions com aquestes no ajuden a mantenir la calma en un moment tan difícil com l’actual en què, a més, estan en lloc molts jocs de treball. Caldria fer una reflexió en tots els sentits per trobar l’entesa. Pel bé de tots.