Malgrat que els principals indicadors econòmics marquen que la crisi econòmica ja s’ha superat, hi ha molta gent al Pirineu que continua estant a l’atur. Els missatges del president espanyol són optimistes, potser massa, i justificats per una campanya electoral a la vista, i si bé sí que sembla que el pitjor de la crisi ja ha passat, llençar les campanes al vol és un pèl arriscat mentre encara quatre milions de ciutadans continuen sense lloc de treball al seu país, i molts, han de marxar.

Per als alturgellencs que no tenen feina, Andorra és un lloc que miren amb optimisme. El Principat ofereix llocs de feina més fàcilment que la comarca i, sobretot, l’estacionalitat de certs negocis a casa nostra els omple d’esperança.

Però la contractació de forans és més complicada del que molta gent es pensa, i malgrat que hi hagi places vacants en certs oficis, s’ha de donar la quadratura del cercle perquè s’aconsegueixi abaixar les llistes de l’Inem a la Seu d’Urgell.

L’any passat, menys d’un 10% dels temporers d’hivern que van contractar-se a Andorra venia de la part sud de la frontera, segons expliquen des de l’Associació d’Aturats del Pirineu, una xifra molt baixa en comparació a extracomunitaris. De fet, és això el que demanen des de l’associació, més contractació de gent propera i per fer-ho, establir els mecanismes legals perquè els habitants propers tinguin certs privilegis sobre la llei actual.
És evident que si corren bons temps a casa nostra, és de justícia contribuir amb els veïns, i si podem donar feina als aturats de la Seu d’Urgell, de ben segur que això ens serà retornat d’alguna manera en el futur, al cap i a la fi, portar-se bé amb els veïns, és no és només una opció, sinó que és sovint imprescindible.