En la darrera sessió de la Universitat Andorrana d’Estiu, Sami Naïr, prestigiós politòleg i sociòleg francès, va demanar al Principat la seva col·laboració amb el drama humanitari que les darreres setmanes està succeïnt al nord-est d’Europa. Milers de sirians estan arribant a Europa fugint d’una llarga guerra que els duu a arriscar les seves vides i marxar sense més equipatge que uns poques pertinences, als que s’hi sumen altres immigrants de diferents nacionalitats. Les fronteres estan desbordades i Europa no sap com encarar un problema, que per primer cop en molts anys es troben els del nord. El drama ve cada setmana creuant el mediterrani, cap a Itàlia i Espanya especialment, i centre-europa fa els ulls clucs davant la situació. Ara, els països que ignoren el problema se’l troben al damunt.

Gràcies a Déu, sembla que Europa comença a reaccionar, i s’han iniciat uns contactes a alt nivell per tal d’intentar que aquestes persones puguin aconseguir una sortida digna a una situació que és del tot inhumana.

Però sembla que un mort d’aquí no valgui el mateix que un mort de fora. Una fotografia ha ajudat (i molt) a desencadenar la responsabilitat política que molts reclamen fa temps. Ja sigui per l’efecte causa-conseqüència o per casualitat, la fotografia del cadàver d’un nadó estirat a la platja a la portada de molts diaris, ha estat per molts la gota que fa vessar el got i aquell mateix dia, es van posar a treballar els polítics.

Paral·lelament, la campanya popular en que ciutats i famílies s’ofereixen per rebre refugiats a casa seva va en augment, ja són moltes les poblacions i famílies disposades a donar un cop de mà.

Però al Principat què podem fer? Tenim la dimensió que tenim i hem demostrat sobradament que solidaris en som. Però com podem ajudar al que està passant?