No podem anar amb mitges paraules amb certs temes. No. És que no és acceptable. No pot ser que uns pares decideixin, per les raons que siguin, que no són en cap cas justificables, deixar un nadó tot sol dins d’un cotxe. Són obvietats que no tothom sembla tenir clar, però s’ha de pensar en les conseqüències de tots els actes que fem a la vida, i n’hi han dels que ens podem penedir per sempre. 
 

Deixar un nen sol dins d’un vehicle, en un aparcament a l’aire lliure, amb la calor de l’estiu –o el fred de l’hivern– és un acte d’irresponsabilitat escandalós. Que clama el cel, que necessita el repudi general, i que no s’ha de tornar a repetir, perquè la vida està per sobre d’unes compres, d’unes gestions, d’un moment en què pot passar qualsevol cosa. Pensem-ho.
 

S’ha d’agrair, evidentment, el fet que una ciutadana passés pel costat del vehicle i avisés la Policia, que va actuar de manera ràpida i eficient per trobar una solució, i que va agafar la parella adulta en qüestió per explicar-los el mínim seny que s’ha de tenir en situacions com aquestes.

Aquests pares se n’han sortit d’aquesta situació sense res més que un discurs dels agents policials, però el risc pel qual han fet passar el seu fill no té nom. No estem disposats a tornar a viure novament situacions com aquestes tan desagradables com tothom, i les persones han de tenir una mínima educació per saber què es pot fer i què no. 
 

Així que, per obvi, simple, i fins i tot ximple que sembli, ho tornarem a dir: no es pot deixar un nadó de mesos sol dins d’un cotxe. 

Cal respirar tranquils, però, perquè finalment no ha passat res greu, però és imprescindible el sentit comú, perquè res a la vida val més que el que portes al món, com per anar jugant-te-la d’aquesta manera per quatre gestions que hagis de fer una mica més lluny.