Potser el conveni entre els representants dels treballadors de BPA i l’AREB acabi per mantenir el major nombre possible de llocs de treball, com és el desig de tots, òbviament, però no està tan clar què passarà una vegada s’acabi el procés del banc pont, això és Vall Banc, perquè la llei andorrana no contempla un escenari de venda d’accions a una altra entitat privada, i això pot significar el final. 
 

Si les preocupacions dels treballadors era mantenir el seu lloc de feina durant el canvi de Banca Privada d’Andorra a Vall Banc, ara el salt va més enllà: què passarà quan acabi la funció d’aquest banc pont? El desert laboral sembla que es presenta al davant perquè les opcions que marca la llei passen per la liquidació (per temps una vegada passats dos anys o per decisió), la venda d’actius i passius, o la fusió. I vet aquí que sorgeix el dilema, perquè ja se sap que a Andorra qualsevol dels seus bancs és capaç –teòricament– de fer la fusió i mantenir-se viu amb la plantilla que tingui en l’actualitat, sense la necessitat d’incorporar-ne més. Amb això, el problema és gros perquè tornem a mirar als 260 treballadors que si bé ja no tenen assegurat el seu futur al passar a ser Vall Banc, ni molt menys en el seu següent estadi d’aquest camí de neteja profunda que està vivint l’entitat.
 

La llei és la llei, però potser el que s’ha de fer és canviar-la si es pretén donar sortida laboral a aquells que es quedin a Vall Banc, o bé assumir les conseqüències socials que pot suposar que al final de tants mesos, de tantes batalles i tanta paraula aquí i allà, 260 treballadors es quedin penjats. 

La situació d’ara ja és complicada, però la que es pot presentar d’aquí a poc temps pot ser dramàtica, així que s’ha de pensar, a qui pertoca posar solucions, en circumstàncies que a ningú no li poden ser agradables. I menys al Govern.