El món del comerç és molt complicat. I més a Andorra. No només pels horaris poc conciliadors de vida laboral i familiar, sinó també perquè el que un dia pot anar de fàbula, l’endemà es pot complicar molt. Hi ha qui ha trobat la gallina dels ous d’or i faci el que faci sap que li anirà bé, però la majoria dels comerços són de petits comerciants que lluiten dia a dia per aconseguir omplir el calaix.

A Andorra en els darrers anys ha passat un fet que no és estrany, ja que passa a gairebé tots els llocs del món, i és que el centre comercial s’ha anat desplaçant.

No té res a veure el centre comercial de principis de segle passat amb el d’ara, si es pot dir centre comercial de les quatre casetes aplegades al nucli històric d’Andorra la Vella o a la part alta d’Escaldes-Engordany. Però tampoc té a veure aquell nucli amb el dels anys 60 o 70 per posar un exemple. El comerç es va desplaçant, i es creen noves zones que combinen l’oci i l’esbarjo amb botigues i zones de passeig, que sembla que és la fórmula que triomfa a tot arreu ara mateix. No sabem què passarà d’aquí a 10 anys, però la reacció al que passa avui la necessitem ara. No és només feina del Comú portar turistes compradors davant de les botigues, de la mateixa manera que tampoc és només feina dels comerciants fer-ho, i menys en un lloc tan petit, on tots ens coneixem i on els interessos de molts coincideixen.

Prada Ramon comença a ser un exemple d’això, els comerciants de la zona fa temps que demanen al Comú ajuda per intentar pescar compradors. Llums de Nadal, jardineres, ara voreres més amples, sembla que l’administració i els particulars comencen a entendre’s per mirar de tornar turistes amb ganes de fer compres cap a Andorra la Vella. Malauradament, els comerços amb cartells d’ES LLOGA als aparadors continuen sent massa vistosos.