Ja tenim aquí el nerviosisme previ a unes eleccions. Ja hi és, i això que som a l’estiu, quan l’activitat en tots els sentits es redueix de tal manera que fins i tot sembla que les administracions estan aturades. Però hi ha nervis, perquè a poc més de tres mesos de les eleccions comunals, les organitzacions polítiques tenen la sensibilitat a flor de pell. 
 

El que passa és que en el dia a dia els governs dels diferents comuns fan la seva feina com la fan els periodistes, i aquests tenim l’obligació d’informar de les incidències que puguin haver-hi, tant entre les persones com entre les entitats que es vinculen amb el dia a dia de la vida comunal, els comerços, els petits empresaris, hotelers, restauradors, però també vianants, gent gran o el mateix veí del quart pis, escala B, que recicla i es queixa que no té contenidors per fer-ho, per posar un exemple. 
 

Així que la demanda que des d’aquí fem és que les administracions facin la seva feina i ens deixen a nosaltres fer la nostra, i el que ha de quedar clar és que no han de tenir por de res si fan les coses bé, i, per contra, assumir les conseqüències de quan algunes accions no són ben rebudes o directament no són les correctes o, per què no dir-ho, el que hi ha és més inacció que acció.
 

Tinguin calma, que la ciutadania al cap i a la fi no és babau en aquestes coses, i sap ben bé si la gestió dels comuns ha estat la correcta o no. Després vindrà l’obertura del curs polític amb l’arribada de setembre, la precampanya electorial i la campanya oficial de les dues setmanes prèvies al dia de les eleccions. Llavors serà quan els candidats a dirigir els pròxims quatre anys de governs comunals hauran d’explicar-se en condicions. Sempre amb l’absoluta sensació de poder fer-ho amb total llibertat, com s’espera que els mitjans de comunicació puguin fer la seva.