En una societat amb educació no caldria explicar que un gos no és una pedra que un es troba un dia pel carrer, se l’emporta a casa i la té en una prestatgeria aguantant uns llibres. Un gos és un animal domèstic, com els gats i molts altres que en el nostre entorn hem decidit tenir entre nosaltres com a amics, companys i en moltes ocasions fins i tot confidents de les nostres vides. Un animal no és un ens insensible ni sense vida, sinó tot el contrari, i qualsevol forma de maltractament envers ells hauria de patir les conseqüències d’un codi penal dur i contundent, sense escletxes ni mitges penes, sinó amb la intenció de ser el més fort possible per frenar situacions semblants.
 

L’últim cas que hem conegut és el del gos que ha estat llançat per la finestra d’una tercera planta com si fos un globus d’aigua que un nen envia en ple estiu propi de coses de l’edat. La persona que ha enviat el gos directe a un patiment extrem se suposa que és adulta, se suposa que té sentit comú, però vet aquí que la realitat demostra tot el contrari. 
 

A una persona que llança un gos per la finestra li hauria de caure tot el pes de la llei, però sembla que la llei no és tan dura com per evitar situacions com aquestes, i és el que demana l’associació Laika, que ja fa temps que insisteix en què el codi penal ho hauria d’establir. I no és una broma aquesta situació, perquè no fa ni un mes (16 de juliol) que des d’EL PERIÒDIC ja vam denunciar els fets d’un home que havia matat una dotzena de gats, i ara trobem el cas del gos que el llancen des d’un tercer pis. Les autoritats s’haurien de prendre seriosament aquestes coses, perquè si el sentit comú falla en algunes persones que troben solucions als seus problemes maltractant gossos, el que ha de fer la llei és establir unes penes i actuar en conseqüència. Laika ja ha denunciat els autors dels fets. Ara a veure què passa.