Salvem el Pas de la Casa. Gairebé hauria de ser un crit de guerra, un eslògan, una frase feta que hauria de calar en la classe política, i no només en la comunal que regenta el destí d’aquest poble, sinó també –i sobretot– dels polítics que tenen veu i vot en l’àmbit nacional, perquè aquesta població s’enfonsa i Andorra la necessita, perquè és la connexió amb França, era una part important del motor econòmic del país, i sense el Pas de la Casa la temporada d’hivern no seria ni la meitat del que és.
 

Així que deixem les coses clares. Apostar per un indret com aquest és una obligació. Hauria de posar els pèls de punta que només un comerciant d’allà dalt digués que vol marxar perquè el seu negoci no rutlla. Si no funciona el seu, acabarà deixant de fer-ho el del costat, i la ferida es podria fer plaga, i la plaga epidèmia, i després ja se sap que és més complicat curar que preveure el mal. 
 

Sembla que la política mira per la part visual, la de deixar una bona imatge a la resta del país quan es puja al Pas de la Casa i es fa un tomb somrient i saludant els ciutadans, però aquests el que volen són fets, i els comerciants s’enfonsen i amb ells va tot el poble, perquè allà s’hi viu de les vendes, de les campanyes turístiques i publicitàries que, de moment, segons es queixen, no n’hi han. I compte, que no critiquen que el gruix del pressupost turístic vagi destinat al centre del país, que això ja ho entenen, sinó que volen que almenys una part substancial, ponderada, lògica, els hi correspongui. 
 

L’èxode comercial que es preveu al Pas obliga a que siguin els mateixos empresaris qui s’hagin de mobilitzar. Ara es crearà una nova associació de la zona per revitalitzar-la, i és una bona iniciativa, però ja anem malament si els que han de vetllar pel seu benestar són exclusivament els afectats, i no un Estat que viu del turisme. Salvem el Pas de la Casa.