Hi ha llocs en què el foc és el protagonista de l’estiu. Passa a França, passa a Espanya, passa als Estats Units i a Europa, però a Andorra el problema d’aquest any és un altre. És l’aigua, que tot i ser també el centre de les converses i informatius dels mitjans de comunicació en països com Espanya per la seva escassesa, al Principat ho és perquè o bé en sobra o bé en fa molt mal. Ja fa més de dues setmanes des dels grans problemes amb les torrentades i pluges, i encara estem sense tancar temes.
 

A Aixirivall tenim una població que encara no sap el que és tenir aigua potable. Des de el 21 de juliol que va ploure tant i tan de cop que tenen subministrament, però per beure amb tranquil·litat que està tot en condicions, res. Així que aquesta situació, tres setmanes després, ja clama a tenir una solució per part de les autoritats. 
 

L’altre tema és la polèmica oberta la setmana passada quan des del Grup Mixt el seu president, Pere López, va enviar dures crítiques als responsables de la gestió de la crisi a Escaldes-Engordany, quan va parlar de la imatge «tètrica» del repartiment de garrafes, i com que ja vam anunciar que aquestes paraules portarien cua, aquí ho tenim amb Eduard López, de Capesa, criticant el que segons ell és un aprofitament d’una situació de catàstrofe per treue «rèdit polític». 

Vist això, ahir al matí resulta que un trencament d’una canonada d’aigua termal va afectar alguns usuaris també a Escaldes-Engordany, i amb això ja tenim preparada la psicosi. Els esdeveniments anteriors ajuden, però també ho fan les picabaralles dialectals entre els implicats que continuen sense aportar solucions. Així que l’aigua, mentrestant, segueix sense ser clara per a la ciutadania, i sembla que obrir l’aixeta i que tot funcioni bé sigui una aventura de l’estiu.