Molts són els polítics arreu del món als que se’ls acusa de populisme. A Andorra encara s’intensifica més aquesta acusació perquè en ser un país tan petit, amb una població tan escassa, el nivell d’influència en la gent és superior, i no cal en tanta mesura utilitzar els altaveus dels mitjans de comunicació, sinó que a vegades amb simples accions diàries a peu de carrer ja gairebé tothom es capaç d’analitzar-les. Toni Martí ha rebut més d’una vegada aquesta acusació, i ara que entra en escena la intenció de Podem Andorra de fer-se un espai en el marc polític del Principat, també surt aquesta paraula perquè a Espanya, l’arrel de la formació, ha rebut en moltíssimes ocasions, per part dels seus enemics polítics, aquest qualificatiu. Però hi ha més, perquè ahir va ser Trini Marín, la cònsol major d’Escaldes-Engordany, qui va disparar contra Pere López, president del grup Mixt, que havia afirmat el dia anterior que la imatge del repartiment de garrafes d’aigua com a primera mesura per solucionar la manca d’aquest producte com a conseqüència de les pluges, havia estat «tètrica en l’any 2015». Marín, en declaracions a la Cadena SER Andorra, no es va tallar i va catalogar el polític socialdemòcrata de «populista», perquè considerava que estaven fetes a mesos de les eleccions comunals i sense que López s’hagués informat correctament abans d’abocar les seves declaracions. 
 

Sigui com sigui, el que s’ha d’evitar per part de la classe política és entrar en aquest joc d’acusacions que en realitat no fan molt més que aportar malestar entre tothom, i en el fons no aportar cap solució a un problema en què s’han de centrar tots els esforços. El populisme, en tot cas, és aquesta manera de fer política que també cobra el seu rèdit, però que s’ha de vigilar de prop no acabi per ser només una venda de fum.