L’efecte Mercadona es fa notar a la Seu d’Urgell. I a Andorra també es deu notar. Malgrat al país no hi ha dades i els responsables dels establiments no en volen parlar massa, a la Seu sí que se’n parla. I molt.
Durant la campanya electoral (i els mesos previs) se’n va parlar força. els partits i els votants es tiraven els plats pel cap entre els que pensaven que es menjaria al comerç local i els que creien que dinamitzaria l’ocupació i que era una oportunitat de captar públic acostumat a comprar a l’altre costat de la frontera.
El fet és que el monstre empresarial tenia clar obrir a la comarca i li era igual Montferrer que la Seu, amb la qual cosa els botiguers, conscients que no hi havia massa a fer si volien lluitar en contra d’ell, només  podien intentar dur-lo al centre de la Seu i que dinamitzés el comerç.
Finalment s’ha instal·lat als afores, amb accessos directes i tot, amb la reurbanització de l’entorn i obrint la possibilitat a fer créixer la ciutat una mica cap al nord.
Si bé és cert que és un model que topa de front amb el tradicional model comercial de les nostres contrades, cada cop sembla que s’imposa més. Anys enrera, era molt curiós viatjar pel món i trobar-te que a força llocs d’Europa era complicat trobar les botigues del centre del poble amb la seva carnisseria, la seva bodega, etc. Hi havia grans zones comercials als afores amb tot el que es podia necessitar allà, lluny del poble però ben comunicat, i molta urbanització sense ni tan sols un bar però amb zones residencials. En aquests entorns és molt més senzill agafar el cotxe i carregar-ho tot de cop que anar botiga per botiga agafant el que necessites. Les nostres mares estaven molt acostumades a anar amunt i avall per aconseguir el dinar del dia, les noves generacions sabem que amb un cop de cotxe ho tenim ja tot solucionat.