El cas BPA el que fa és cansar tothom perquè acaba tenint tants derivats i tantes conseqüències que arriba a ser un problema de gestió. És evident que no és fàcil portar aquesta càrrega per a l’INAF, per  l’AREB, per a la UIFAND, per al Govern, i tampoc per a la Batllia. La pressió en molts aspectes és màxima, i finalment les queixes d’alguns advocats que consideraven que es vulneraven drets fonamentals han acabat per tenir efecte. Canòlich Mingorance ha aixecat el secret de sumari. I ara què?
 

Doncs ara el que els lletrats desitgen és poder treballar amb tots els elements possibles per a la defensa a la mà. És a dir, que aquest aixecament és com un primer pas per ells, una victòria perquè, ja se sap, la informació és poder. Saber exactament de què acusen a una persona és fonamental pel bon funcionament de tota la resta que inclou un procés judicial, així que aquesta situació nova que ha deixat la batlle permetrà respirar a més d’un amb més tranquil·litat. 
 

Amb tot, Mingorance ha de mesurar cada pas que fa, de la mateixa manera que ho ha de fer l’AREB, o l’INAF, o la UIFAND o el Govern en cada declaració que deixa anar al respecte de la crisi financera creada pel cas BPA, i això és el que passa quan entre les mans un treballa una situació tan complicada i delicada –i és ser suau dir això– com aquesta. 
 

Per contra, les coses que entren dins de la lògica del treball judicial són benvingudes, com ara aquest aixecament parcial del secret de sumari. N’és un pas, necessari per a les defenses, i també per començar a esclarir també molts dubtes que la societat andorrana continua tenint al respecte d’aquest afer. 

Així les coses, toca esperar com es desenvolupen els esdeveniments en els pròxims dies... ara que entren en la recta final per tancar el procés cap a un banc pont.