Parla el Tribunal Superior de Justícia de l’esperit de de l’obertura econòmica per acabar justificant la negativa al recurs d’apel·lació que va interposar el Govern en el cas d’una advocada de Nicaragua que volia exercir al Principat. El Tribunal de Batlles ja va dictaminar la via lliure a aquesta lletrada per poder treballar a Andorra exercint la seva professió, però va ser el Govern qui va recórrer en considerar que per part de Nicaragua no hi havia reciprocitat i que, per tant, topava amb la legislació.
 

La resposta d’ara tanca la porta a l’Executiu i li l’obre a la lletrada, però a més torna a obrir la polèmica en aquesta circumstància, ja que el mateix Col·legi d’Advocats, tot i mostrar-se a favor del treball d’estrangers en l’exercici d’aquests funcions al Principat, també exigien que hi hagués el mateix tractament envers els professionals andorrans que volguessin treballar en un altre país.
 

Això, segons el Govern, no passava en aquest cas de la lletrada nicaragüenca, però el Tribunal de Batlles primer, i ara el Superior de Justícia passa per sobre d’aquesta reciprocitat i creu que «no es poden apreciar obstacles legals o de caràcter processal que impedeixin als andorrans l’exercici de la professió d’advocat a Nicaragua, en condicions equiparables a les que s’apliquen als nacionals d’aquell país». Igualment, el TSJ recorda que aquells que vulguin exercir a Andorra també han d’acreditar certificat d’aptitud i una determinada formació, així que, en aquest sentit, la balança sembla equilibrada. Amb tot, i a banda de les decisions judicials, són fils molt prims que no acaben de definir exactament per on tirar, i seria convenient que el Govern legislés en conseqüència arribant a un acord amb el Col·legi d’Advocats, perquè la norma fos clara i perquè no hi hagués necessitat de recórrer a la Justícia per resoldre problemes com aquest.