La història d’Andorra no s’entén sense la unió amb França. Fer una ullada al passat no massa llunyà és trobar-se amb un país en què la parla francesa i les relacions amb molts sectors empresarials d’aquest país era molt més que habitual, i ara en els temps que corren això ja no passa. La situació s’ha anat viciant fins el punt que les autoritats clamen en els seus discursos per tornar a tenir unes relacions que acabin per millorar no només les comunicacions, sinó també l’economia dels dos països.
 

Andorra aquí té molt més a guanyar que no una potència com França. Ja quan va venir Manuel Valls, el primer ministre francès, es va concretar que aquest mateix any hi haurà trobades empresarials entre els sectors dels dos països, i que la planificació inclou millorar en les relacions econòmiques, i aquests són els passos que s’han d’anar fent si el Principat no vol tancar-se la porta que ara sembla obrir el país veí de bat a bat.
 

Ahir era la Festa Nacional de França, el 14 de juliol, i el discurs de l’ambaixadora Ginette de Matha va deixar en evidència que si bé el camí per millorar els vincles està iniciat, encara resta feina per fer. De Matha va parlar de la «voluntat comuna», mostrant el tarannà dels dos Estats, i la necessitat de «reequilibrar les relacions econòmiques francoandorranes». És el que ha de ser davant d’un moment econòmic europeu i internacional en què s’ha d’obrir tothom a nous objectius. 
 

Andorra no pot deixar de mirar França com un aliat, com una obligació, i el retorn de la marca francesa al Principat ha de ser una realitat encara que es faci de mica en mica. Perquè caminar per Andorra i escoltar gent parlar francès ja no és tan normal com ho era abans, i això és significatiu de la resta de coincidències amb el país veí. La economia, per això, en seria de guanyadora.