Planteja dubtes la iniciativa de la ministra Rosa Ferrer. El seu ministeri de Salut, Afers Socials i Ocupació, segons va anunciar ahir ella mateix, té la intenció de crear una àrea d’atenció immediata a qualsevol persona amb necessitats o perill d’exclusió social. Sí, alguns dubtes ens vénen al cap tot i que la idea sembla d’aquelles necessàries, perquè les dificultats per les quals passen moltes persones exigeixen en moltes més ocasions de les que pensem la ràpida actuació per evitar mals majors.
 

Precisament no desatendre la ciutadania és una de les obligacions d’aquest ministeri, que ha de vetllar perquè hi hagi no només una bona entesa entre diferents institucions de caire social, sinó que ha d’aconseguir que tota aquella persona amb serioses dificultats pugui tenir alguna via de solució. Ara bé, parla Ferrer de fer costat a persones amb risc d’exclusió social i amb necessitats socials, però aquests barems s’han d’establir amb molta concreció si no es vol entrar en un carreró sense sortida. La ministra avança també que farà canvis en el ministeri, i això sembla el camí per dur a terme un projecte com aquest que implicaria a molts altres departaments, els quals s’han de coordinar i estudiar molt bé cada cas, a més que s’ha d’aconseguir planificar horaris de treballadors, com gestionar el número de telèfon que es posi a l’abast del ciutadà, i quines serien les respostes. 
 

Els dubtes continuen perquè aquestes coses exigeixen un treball d’anys que no queda clar si ja s’ha fet o si s’hi treballa, i en tot cas el que s’ha d’esperar és que iniciatives com aquestes, amb tanta rellevància en la societat, siguin estudiades de cap a peus, no es deixin coses en l’aire i la seriositat sigui la que predomini. Perquè en joc hi ha la sensibilitat de vides amb dificultats.