El cas BPA és un maldecap per a tothom. Els polítics no s’hi senten còmodes, els treballadors veuen perillar el seu lloc de feina, els que hi tenen els diners, no saben quans en podran recuperar i la resta dels ciutadans, amb major o menor implicació, estan preocupats per com afectarà tot plegat el país.
 

La resta de bancs també tenen mala peça al teler. S’enfronten a la inquietud del fet que si el banc bo se’l queda algun d’ells hauran de fer fora força treballadors i no retornar certa quantitat de diners als clients de BPA. Cosa que no els donaria gaire bona imatge. I en cas que se’l quedés un banc potent de fora, aterraria aquí amb una posició de poder i podria captar-los molts clients que veurien seguretat en una marca internacional consolidada.
 

Però hi ha una tercera opció que s’acosta a una antiga proposta d’un grup de treballadors, però millorada i reforçada per un model internacional d’èxit. Una banca cooperativa on treballadors, clients i qualsevol que ho vulgui en pot ser soci, i que treballa amb una altra filosofia que no trepitjaria els bancs que ja operen al país, i resoldria gran part de les incògnites que a hores d’ara encara es plantegen sobre el tema BPA.
 

Les cooperatives cada cop tenen més pes en el món global, el tenen en el sector alimentari (molt a la vora en tenim una molt i molt potent), i la seva ombra s’allarga per tot tipus de negocis fins arribar al financer, on arreu d’Europa (paradoxalment a Suïssa és un dels llocs on més ha crescut) hi té presència i cada cop més pes.
 

El més curiós de tot és que en un moment de recels, mirades per sobre l’espatlla, pors, i incògnites, aquesta proposta arribi de la mà de ciutadans que no tenen res a veure amb el sector bancari del país.