És evident que el Principat no és el Carib, que aquí els dies no es fan llargs per culpa de la calor 200 dies l’any, i que vivim una situació extraordinària, però això no justifica que el país es paralitzi, i passa ara que fa calor, i els anys que no hem tingut estiu perquè ha plogut tota l’estació.
 

Andorra té un problema greu de productivitat. No se n’ha fet cap estudi seriós, però no és normal que el país es paralitzi a partir de la primera setmana de juliol i no torni a arrencar fins a Meritxell. Aquestes setmanes es torna impossible treballar amb normalitat encara que ho vulguis. 
 

En el moment que els nens marxen de vacances, mig país desapareix, i l’altre mig, és borrós. Fer una tasca laboral senzilla que un mes de març et costaria un matí, a l’estiu es converteix en una odissea de quatre o cinc dies. Els responsables, o no hi són, o ja han acabat el seu horari del dia, o tenen molta feina perquè el del seu costat és el que no hi és. I qui dia passa, any empeny. Això si tenim la sort que el del costat no està esmorzant, fumant o dinant. 
 

La qüestió és que tenim una productivitat tirant cap a baixa, hem après més del que fan a Espanya que del que fan al centre d’Europa, i  malauradament no és estrany veure gent al bar, al gimnàs o fins i tot al supermercat en hores que, en teoria, pertanyen al seu horari laboral. 
 

Volem sortir fora, volem ser competitius, volem aconseguir més clients, expandir-nos i facturar més, però tot plegat a casa nostra és lent, feixuc i dur, i un simple tràmit (no cal que sigui a l’administració, sinó que pot ser a qualsevol empresa del país) es converteix en una odissea, i si amb això s’hi troba un acostumat a l’eficiència, no ens mostrarem massa competitius.