E ls frescos de Santa Coloma tornaran a Santa Coloma. Encara no se sap ben bé com, però la ministra de Cultura té la intenció de fer-los tornar ben a la vora del seu lloc original perquè els puguin contemplar els visitants.
 

Els frescos, els va adquirir el Govern de la mà del ministre Juli Minoves el 2007, a una família noble alemanya i a una fundació cultural Prussiana després de dècades de lluita per fer tornar a casa les obres d’art que havien estat aquí anys enrere. Unes obres que no van ser saquejades, sinó venudes per l’església en un moment en què ni se’ls donava el valor que tenen ara, ni el pobre capellà no tenia prou recursos per fer les reformes que calien a unes petites ermites sotmeses a anys i anys de climes complicats i entorns deixats de la mà de Déu. Ara fa gairebé una trentena d’anys que el Govern es va embarcar a fer-los tornar cap aquí, amb la voluntat de donar-los a conèixer al seu lloc d’origen. 
 

Minoves va ser molt criticat per la seva gestió al capdavant del ministeri, però en canvi tenia una visió fa 10 anys que ara molts s’adonen que hauria estat un encert. Aquests frescos mereixen ser en un museu nacional, un lloc que atregui gent a veure l’art del país, la història i la cultura, i de fet Minoves i el seu equip pensaven en els frescos com una peça clau del museu que, per massa ambiciós i car, va acabar entre calaixos i maldecaps dels que havien estat preseleccionats per tirar-lo endavant: Zaha Rhid, Norman Foster, Frank Gehry, Dominique Perrault i Jean Nouvel.
 

La qüestió és que passen els anys, i l’anhelat turisme cultural no existeix i no tenim lloc on lluir els nostres tresors particulars, i els frescos continuen en un magatzem. 
 

A veure com serà aquest nou edifici i si complirà amb l’objectiu que força gent vegi els frescos, sinó potser que ens comencem a plantejar a cedir-lo a un museu que sí que en garanteixi que la gent els pugui veure, almenys així, tot i que altre cop lluny de casa, podrien servir pel que van ser fets, perquè la gent els admiri.