Una entitat bancària és la seva imatge. Aquesta veritat és immensa, perquè de fet si vostès fan un recull de declaracions dels nostres polítics, tots parlen de la necessitat de la bona sintonia de tota la plaça financera, i en això tenen molt a veure els símbols, els gestos, perquè són el que donen la confiança, l’estabilitat. 

Els símbols són un logo, un nom, o un cavall negre en el cas de BPA. És el vessant de Banca Privada d’Andorra el que mica en mica està desapareixent, primer amb el nom que ja han anunciat que li trauran, i després amb els anuncis, les tanques publicitàries que van despenjant de la nostra vista diària, la imatge que mica en mica es converteix en cosa del passat. 
 

I ara, sembla que el que toca és buscar un nom nou per a la transició aquesta de gairebé mig any que ha plantejar l’AREB fins que arribi la subhasta i el desitjat comprador,  al final d’any. Així que de moment el que es fa és llençar un globus sonda a veure què tal, i es planteja el nom de VallBanc per a un banc pont que li diuen bo, i que haurà de portar les regnes del que serà mesos després. 
 

La valoració de la denominació la deixarem a gust del lector, però el que toca afirmar és que la imatge és important, i que per tant buscar-ne un que sigui atractiu és imprescindible. Així que el que tocaria demanar és que pensin bé, que es calculin perfectament els tempos d’actuació, que es mesuri cada passa, que es controli la situació i que no es fiqui un nom sense valorar pros i contres, sense valorar opcions de mercat i visió internacional. 
 

El màrqueting ho és tot en els temps que corren, i més per a les entitats bancàries, així que el tema és dels complexos tot i que a vegades ens sembli una cosa ben absurda el treball que això comporta. VallBanc és l’opció que ha sortit, però de segur que és l’única que han pensat?